martes, 26 de abril de 2011

Situació dels immigrants en el mercat de treball (i II). Dades de l’afiliació a la Seguretat Social.

La primera entrada del blog va tenir per objecte com la crisi econòmica i social havia impactat de forma desproporcionada en els percentatges d’atur del col·lectiu de treballadors immigrants, i posava en evidència també que, al contrari que l’imaginari popular pensa, aquells son minoritaris dintre del total de persones que gaudeixen de prestacions o subsidis per la pèrdua de feina.
Aquest blog el dedicarem a comptar les dades de l’afiliació dels estrangers a la Seguretat Social al mes de març de 2011, és a dir, del nombre de treballadors immigrants que estan treballant i cotitzant per aquest motiu, d’acord amb les estadístiques que el Ministeri de Treball i Immigració ha publicat durant la setmana santa.
Al març, el nombre total d’afiliats estrangers se situa en 1.777.438: per tant, la crisi social i econòmica està suposant també un descens notori dels estrangers que treballen, ja que ara fa un any eren 1.828.230, i fa dos 1.872.951.
La dada positiva és que des de l’inici de l’any l’afiliació al règim general de Seguretat Social, al règim d’autònoms i de la llar familiar està incrementant lleument la seva participació. Es pot dir que en relació al règim general, que agrupa al 64,39% dels afiliats estrangers, el nombre de persones en aquest règim va tocar sol al mes de gener, amb 1.132.465, pujant al mes de març a 1.144.545. Igual pot dir-se dels afiliats al règim d’autònoms, amb 20..182 (11,26%), i la llar familiar, amb 180.350 (10,15%). En tot cas, el règim agrari continua tenint molts estrangers (el 13,90 del total), però la seva presència va a la baixa (de 264.748 al gener a 246.986 al març).
En conclusió, l’inici de la crisi econòmica ha colpejat el treball dels estrangers particularment en el règim general, la qual cosa va fer que es refugiessin, particularment, en el treball agrari i amb certa estabilitat en el de la llar familiar; en tot cas, es comença a detectar un canvi de tendència ja que en petites escales s’està constatant un augment de treballadors en el règim general des d’inici d’any (unes 12.080 persones).
Dels 1.177.438 afiliats a Espanya, Catalunya és la que més disposa, uns 390.790 (el 21,99% del total); seguint aquestes dades, a Catalunya, el 75,91% dels estrangers estan afiliats al règim general de la Seguretat Social, el 10,57% al règim d’autònoms, el 9,25% al règim de la llar familiar i el 5,07% en l’agrari. En tot cas, i seguint la tònica estatal, a efectes anuals l’afiliació dels estrangers a baixat un total de 10.171 persones (un 2,51%).
Els treballadors estrangers a Catalunya del règim general treballen majoritàriament a l’hostaleria (el 18,13%); al comerç, reparació de vehicles a motor i bicicletes (el 17,34%); a la construcció (l’l1,57%); a activitats administratives i de serveis auxiliars (el 12,42%) i a la indústria manufacturera (el 12,17%). Per cert, que com a treballadors autònoms, els estrangers també es dediquen majoritàriament al comerç (el 25,73%), a l’hostaleria (el 20,18%) i a la construcció (11,87%).
En relació al seu origen, dels 390.790 afiliats, 109.834 són de països de la Unió Europea i 280.955 de nacions que no en formen part d’aquesta: de fet, per nacionalitats, el primer nombre són els marroquins (51.003 en total, seguidament vindrien els romanesos (que s’ha de recordar que formen part de la UE) amb 34.464 persones; en tercer lloc els  28.086 equatorians, els 22.431 xinesos i finalment els 22.159 bolivians. En tot cas, deixant de banda els números absoluts, es percep de forma cada cop més visible la importància de la immigració comunitària o europea (per exemple, mentre a desembre de 2008 eren 633.744 ara son 659.409 del total d’estrangers afiliats a la Seguretat Social), per als quals cal recordar que no existeixen filtres previs d’accés a Espanya com si ho s’exigeixen a treballadors extracomunitaris per accedir-hi.
Cal concloure així en la diversitat de població laboral que hi ha a Espanya, amb una important presència d’orígens i cultures de vida i laborals diferents, la qual s’ha de tenir molt en consideració als efectes d’elaborar les polítiques d’accés a l’ocupació i la manera d’entendre el desenvolupament de les relacions laborals a les empreses degut a les cultures de les que provenen aquests col·lectius.
L’important impacte que la crisi econòmica està tenint en l’atur i en el descens de l’afiliació dels estrangers com s’ha vist en les darreres entrades del blog fa necessari més que mai arbitrar polítiques d’accés a l’ocupació que facin front a la vulnerabilitat dels estrangers en el mercat de treball, més quan aquests continuen tenint una taxa d’activitat (és a dir, un interès en trobar feina) que està per sobre en quasi uns 18.5 punts de l’espanyola, principalment, com diu l’Enquesta de Població Activa del quart trimestre de 2010, per l’estructura d’edat més jove que disposen els immigrants.