miércoles, 3 de noviembre de 2010

Presentació del blog. L’estat de la relació entre Immigració, Drets i Ciutadania en el moment d’iniciar aquest blog. Situació dels immigrants en el mercat de treball (I).

En tant que Director de la Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona (CIDC) m’omple de satisfacció inaugurar aquests primers dies de novembre de l’any 2010 un blog, la finalitat principal del qual és plasmar per escrit el seguiment que des de la CIDC aniré fent sobre l’estat de la relació entre si de les tres nocions que li donen la seva raó de ser.
De fet, l’objectiu de la CIDC, d’acord amb el Conveni amb la que va ser creada l’any 2001 pel Síndic de Greuges, el Bisbat de Girona i la Universitat de Girona, és treballar en totes aquelles qüestions que tinguin una incidència en els moviments migratoris des de qualsevol perspectiva, ja sigui jurídica, social o des de qualsevol altre àmbit.
Partint d’aquesta idea, la primera entrada d’aquest “Blog del director de la CIDC” se centrarà en conèixer la realitat social i econòmica dels estrangers principalment a Catalunya, la qual ha resultat afectada de forma molt notòria per la situació de depressió econòmica i d’ocupació en la que es troba el país des del 2008.
Així, aquesta primera entrada al blog, dedicada a la situació de la immigració en el mercat de treball, tenint en consideració exclusivament les dades relatives a la situació d’atur dels estrangers.
Començaré recordant que a qui primer va colpejar l’augment de les situacions de desocupació l’any 2008 va ser als immigrants, ja que a finals d’aquest any, mentre la taxa d’atur dels autòctons era del 12,5, la de la població immigrada va arribar al 21,3%. De fet, aquesta distància no ha fet més que anar augmentant amb el pas del temps, ja que amb la Enquesta de Població Activa del tercer trimestre de l’any 2010, la taxa de desocupació dels estrangers ha assolit el 29,35%, mentre que la població espanyola s’ha col·locat al 17,98%. Tanmateix, una petita llum d’esperança es pot obrir davant aquesta mateixa Enquesta ja que ha vingut a dir que la taxa de desocupació esmentada dels estrangers suposa una disminució del 0,89%, mentre que la dels autòctons és del 0,21%.
En tot cas, aquestes estadístiques sobre l’elevada desocupació dels estrangers tampoc són específiques del nostre país, ja que si valorem el que passa a Europa, les dades fetes publiques per Eurostat també postren que al primer trimestre de l’any 2010 la taxa d’atur és sensiblement superior entre els estrangers extracomunitaris (21,2%) que entre els nacionals (9,7%).
En aquest marc, cal mencionar també que com posen de manifest les dades del Servei Públic d’Ocupació Estatal de 3 de novembre de 2010, els treballadors estrangers suposen el 14,38% de beneficiaris de les diverses prestacions per desocupació, el que implica un augment d’aquests entre els beneficiaris dels diversos ajuts estatals (òbviament, es tracta d’estrangers residents, ja que els que estan en situació irregular no tenen cap dret sobre aquesta protecció); ara bé, cal posar de manifest que els immigrants són només el 12,62%, amb tendència a la baixa, del total de ciutadans que reben la prestació “contributiva” d’atur; tanmateix, els estrangers suposen el 18,46% del total que cobra un subsidi d’atur i el 10,07% del total que rep la renda activa d’inserció, en aquest cas amb tendència a l’alta: dit d’una altra manera, la major part dels estrangers són beneficiaris d’un tipus d’ajut per atur no de caràcter contributiu, sinó assistèncial, ja sigui per haver esgotat la prestació de desocupació i passar per una situació econòmica o de rendes molt delicada i amb dificultats de trobar una feina, que d’altra banda són menys costosos per l’Estat. De fet, la despesa pel pagament de les prestacions a estrangers està disminuint progressivament de forma que només suposa un 11% de la despesa total de les prestacions per desocupació.
Davant d’aquestes xifres, podria pensar-se que una explicació d’aquest elevat nivell d’atur dels estrangers deriva de la destrucció dels llocs de treball poc qualificats, o pertanyents als sectors més afectats per la recessió econòmica, però també s’ha de fer esment al fet de que potser, els espanyols hagin passat a ocupar els treballs que abans no volien - que justament per aquest motiu havien estat ocupats en el passat pels estrangers-, revertint així la situació que s’havia produït en aquests últims anys.
Davant d’aquesta situació, s’hauria de recordar que en el nostre país està vigent, al màxim rang jurídic, el principi d’igualtat i la prohibició de per raó de nacionalitat, raça als estrangers en situació regular en relació a l’accés a l’ocupació. El debat sobre la integració dels estrangers al nostre país que s’està portant a terme en l’actualitat ha de partir, com a base prèvia, de la pròpia integració d’aquests en el treball. La situació que estan vivint els immigrants, també junt amb altres col·lectius d’autòctons (com són els joves i particularment majors d’edat) ha de ser presa en consideració pels poders públics de forma especial, tal i com obliga en aquest sentit la llei d’ocupació.